Quan arribàrem a Fornells i vam veure l’escenari i l’espai on havíem de tocar vam pensar que seria una gran nit com el darrer cop que havíem anat amb els Azucarillo Kings. Era un escenari gran i alt i un espai que podria acollir ben bé uns pocs milers de persones.
Quan vam tornar de sopar vam trobar que tocava un trio (pianista + seqüències i dues veus). La veritat és que ens va sobtar veure un trio que anaven amb música seqüénciada on el pianista tocava i era bon músic. Aquests grups acostumen a estar formats per gent amateur que fan veure que toquen, però aquest cop no.
En arribar ja vam veure que hi havien com 100 persones i força gran. Quan començàrem es van retirar i vam tenir sort que durant la nit va anar arribant jovent, però tampoc no crec que arribéssim al centenar. Tot plegat una llàstima per un entorn fantàstic.
A dalt de l’escenari vam tenir a en Joan Aymerich als teclats i al tercer tema vaig trencar una corda a la Jackson i vaig haver de prescindir de la meva guitarra favorita quan toco amb Mejores.
Us deixem unes fotos que com és costum va fer la Marta Grané
 |
| Fornells de la Selva |
Cap comentari encara
Encara no hi ha comentaris.
RSS dels comentaris Identificador URI TrackBack
Deixa un comentari
